La XXVIII Trobada de colles com a punt d’inflexió

A la cita més important de l’any no ens vam deixar cap carta a la màniga, descarregem el primer 2d6 i recuperem el Pd5. 

El 2024 va ser la sembra dels fruits collits la temporada passada i de la dinàmica actual. Sense cap mena de dubte la Trobada de colles del Baix Llobregat és una de les cites més esperades per la nostra colla, la diada on ho donem tot i anem a màxims, i aquest cop veníem molt fort i amb ganes d’iniciar una nova etapa. Veníem de realitzar un primer tram irregular, però després de diversos canvis i d’unes vacances, al segon tram tornem amb força. Poc més d’un mes abans vam estrenar el 5d6, castell que va servir per donar confiança a la colla i demostrar que mirem cap endavant, que tenim ambició. 

Però en volíem més, i al local feia mesos que es treballaven diverses estructures límit, com eren la que fins aquell moment era la bèstia negra de la colla, el 2d6, que havia quedat en intent desmuntat els 5 cops sortia a plaça. Ara amb una alineació renovada i molta feina era possible, travessada diverses vegades neta a l’assaig i una pinya que es mostrava compacta, la feina estava feta, sols quedava superar els fantasmes i atacar-la. Així i tot la colla en volia més i també treballem el pd5, també amb una alineació completament nova, la feina d’aquest va ser molt intensa, fent assajos extra a la xarxa dels padrins, els Castellers d’Esplugues, per treballar-lo en plenes garanties. Un tronc amb potència i una pinya molt sòlida donen garanties perquè veiés llum.  

Ens plantem a la trobada amb la feina feta, amb els castells treballats, sense deixar res a l’atzar. L’estratègia era clara, i tot havia de sortir segons el previst per poder abordar els objectius. Sortiríem de 5d6, segon des de la seva estrena un mes abans al mateix municipi de la trobada, a Esplugues. Així que amb confiança i serenor vam descarregar-lo, suposant una injecció d’ànims i confiança. A segona ronda vam descarregar el 4d6, castell irregular al llarg de la temporada, ja amb una alineació més estable i que garantia futur. 

Amb tot ens plantem a última ronda, i la colla ja tenia ganes d’afrontar el gran objectiu de la tarda, el 2d6, que mai havia tingut tantes garanties. Després d’un peu desmuntat segons dona el vistiplau a la mida i pugen terços, dosos col·locats i la canalla ja s’enfila. El castell treballa, però és normal, és un castell complex, té feina, però no dona signes evidents de fragilitat. Aleta de l’enxaneta i ja és nostre, ara toca donar-li gas, perquè té corda per poder descarregar-se, pateix, el tronc sua, la pinya s’esforça, ningú afluixa res i entre crits i llàgrimes d’eufòria la colla celebra una gran fita amb la qual somiava des de molt enrere. 

Ara, però quedava posar la cirereta del pastís. El pilar de 5 va ser la millor manera de culminar la gran festa que va esdevenir la diada. L’estructura va ser molt treballada pels pilaners amb la motxilla d’entrada i la feina per descarregar-lo va ser titànica. D’aquesta manera recuperem l’espadat de 5 i perpetra la diada com a part de  la història de la colla.