#FemElPasals7

La XXIX Trobada de Colles del Baix Llobregat va ser el dia en el que vam viure amb il·lusió i després de molta feina el nostre èxit més important assolit fins ara, el nostre primer castell de 7 descarregat.

A l’anterior edició d’aquesta diada, després de descarregar la nostra primera torre, les adroquines ja cridaven això d'”un pis més”. I des de llavors, no hem parat de somiar i de projectar perquè això passés.

Començàvem treballant castells de 6 on posàvem segons sobre terceres i terceres sobre quartes. Vam fer rengles pesades perquè les baixes treballessin amb més pes i vam configurar posicions en pinya oficials per a aquests castells. El nostre primer idees va ser fer el 3d7, fins que vam comprovar que el 4d7 anava agafant la davantera al primer.

A nivell de troncs, el 4d7 semblava una opció més sòlida, però, a nivell de pinyes, era més complex trobar el moment de practicar amb tanta gent, mentre que la pinya del 3d7 agafava més seguretat.

Havíem treballat molt però la nostra única por era: hem de fer aletes d’aquests castells si volem portar-los a la plaça. Era difícil projectar aquestes aletes sense un dels recursos més importants dels castellers: una xarxa. Aquest element de seguretat ens proporcionaria més oportunitats a l’hora de llançar a la canalla. Afortunadament, trobem als nostres padrins de Carallots la fórmula per poder-ho dur a terme. Vam fer assajos conjunts on vam poder travessar, a la seva xarxa, algunes vegades aquests castells.

I va arribar el dia més esperat. Durant la trobada de colles tot semblava anar sobre roda. Descarreguem el nostre pilar d’entrada i, tot seguit, un dels nostres castells més sòlids, el 5d6. Un cop passada aquesta barrera podíem començar a concentrar-nos al primer repte de tots, el 4d7.

Durant la ronda anterior d’altres colles, les baixes es van reunir. La premissa era senzilla: quan el cos et diu “fins aquí”, encara té un 10% més per donar-te. Estàvem a punt de fer història i els nervis i l’emoció estaven a flor de pell. Durant els minuts previs, es van quadrar a les baixes, i una darrera vegada projectem, recordem que la nostra feina, la de tot l’any, estava a punt de donar els seus fruits. Van pujar segons, terceres, quartes i el pom. Quan l’acoixador va fer l’aleta totes pensem “ho tenim, ara toca la descarregada”. I ho aconseguim. Tota la colla es va fondre en abraçades i llàgrimes de joia. Va ser un dels moments més bonics com a colla. Una benzina que ens va servir per seguir somiant amb el pas següent: el 3d7.

Durant aquesta diada, també carreguem el 3d7 després d’un intent desmuntat. Però va acabar caient i creiem que tocarà fer una crònica de com aconseguirem descarregar-ho. Queda pendent com el nostre proper repte, tenim la feina, el material humà i la il·lusió del nostre costat.

Aquest dia ho recordarem sempre.