Qui sembra al febrer, collita té

I a l’Adroc, la sembra ja ha començat

El mes de febrer és sinònim de retrobar-se, després del merescut descans, de tornar als assajos, de fer caliu, i sobretot de tornar a fer castells. Un cop passada l’assemblea del gener, amb un nou equip directiu i tècnic ple d’empenta i ganes de fer coses noves, vam iniciar la temporada. I sobretot, perquè per primer cop, tenim dues dones al capdavant de la nostra colla, un orgull i que tristament hem de celebrar. Falta molta feina a fer encara, també als castells.

Uns primers assajos amb molta gent, inclús antics companys que van gosar de tornar a treure el cap. I unes proves a assaig ben maques per començar l’any. Un repte majúscul el que s’enfronta l’equip tècnic, per mantenir el llistó ben alt, com les temporades passades.

I enguany, amb una novetat afegida: les colònies adroquines. Quin cap de setmana més maco. Fent colla i família totes plegades, unes colònies per recordar.

Un divendres marcat, com és habitual, per rodalies-Renfe. Quin desgavell, l’AP-7 tallada, la C-32 col·lapsada… Les que van tenir la sort i es van establir abans, ja havien fet la feina. Quina masia més ben parida! Uns dies del tot increïbles que ens va permetre fer caliu per començar la temporada de la millor manera. I a sobre, un menjar espectacular!

Dissabte, però, vam fer assaig i quin assaig senyores i senyors. Principis de febrer i fem la torre de cinc neta! Sembla que promet la temporada. Algunes proves per somiar, altres per assentar castells i tots contents. Què no falti el vermut!

A la nit, un exèrcit de vaqueres (i vaques) van conquerir la masia i després d’una sèrie de jocs, vam arribar a la conclusió que juntes som imparables. Les més dormilegues se’n van anar a dormir de seguit, les més festaires, van veure sortir el sol. Però el que més ens va agradar va ser ajuntar-nos totes a cantar cançons, un moment de pau i germanor. Un agraïment infinit a totes les persones que van fer possible les primeres (i esperem que moltes més) colònies adroquines.

El mes va seguir i els assajos prometien. La torre neta ja començava a presentar bones mides, però la pinya encara quedava feina a polir. Tant el 3 com el 4 també tenien bones sensacions. I de mica en mica, s’omple la pica. Quan menys ens ho esperàvem, pilar de 4 net! El travessem més cops, com la torre, el 3 i el 4 de 5 amb l’agulla nets. Posem-li un pis més! Les pinyes també prometien, però encara ens faltaven mans clau.

Serà març quan arrenquem la maquinària sencera? Les setmanes que venen ho esbrinarem. Però una cosa sí que sé. Hem sembrat assajos, colònies, riures i castells. I si el febrer és la llavor, aquesta temporada promet ser un camp ben florit.